Avui toca passar gana
Eneko/20minutos.es
Avui no hi ha menú. Avui serem el nen tossut que dóna d’amagatotis les llenties al gos. Serem el pacient d’un hospital qualsevol que es nega a menjar el brou endut per l’orgull i l’enyorança. La caparrudesa és justificada, ens considerem petits revolucionaris víctimes d’un sistema social que prioritza els béns d’alguns per damunt les satisfaccions immaterials de molts. I aquest repartiment de preferències indigna. Fins i tot irrita a uns simples tuppers de plàstic que no pretenen res, només aprofitar l’oportunitat brindada per un monstre com la xarxa internauta. Darrera els macarrons, els bistecs o les amanides només s’hi amaga divertiment i il·lusió, per aquest ordre. Ens diverteix crear plats noticiosos, de la mateixa manera que ens il·lusiona poder-ho difondre en un espai global com aquest. Quina llàstima que tota aquesta placidesa s’hagi transformat en un egoisme cibernètic desmesurat.
La vida d’Internet s’ha formalitzat exageradament. El mitjà ha passat de ser el polifacètic lliberal que difonia amb altruisme els seus coneixements, a l’encorbatat, el clenxinat i el repel·lent metòdic que es veu obligat a prostituir-se seguint les indicacions que venen dels de dalt. Però el tancament de webs P2P, impulsat per la denominada Llei Sinde, no només perjudica la difusió de continguts culturals, també desvirtua el tòpic que situa a la xarxa com el canal comunicatiu pròsper que tots pensem que és. El pitjor de tot? Que només és el principi. Que això que ha succeït només ha estat una baixada de pantalons abans de caure en un despullament integral absolut.
Avui no toca menjar. Avui ens toca solidaritzar-nos amb les webs caigudes, amb els nens que donen les llenties al gos i amb els pacients d’hospitals que enyoren la seva llar i troben a faltar unes lleis justes.
